Disseny de la investigació

Nosaltres, tractem el tema del fracas escolar i investigarem aquest en una escola concertada i en un institu públic.
de moment tenim clar l'índex i hem anat a fer les entrevistes als recpectius centres, a professors de la E.S.O.
Per altra banda també hem anat a portar els qüestionaris a l'escola i els hem d'anar a recollir just demà dimecres.

un cop obtinguts aquests ja analitzarem els resultats. la contextualització, la justficació prèvia i la manca de necessitats ja ho tenim fet.

HISTÒRIA DE VIDA

Des de ben petits, rebem educació, per tant la nostra història educativa es permanent, ja que dura al llarg de tota la vida.
De petita, recordo la meva guarderia, situada a tortosa. aquesta era gran i havien molts nens. recordo que passava hores alli i encara avui coneixo o recordo alguns dels amics que vaig tenir; alguns mitjançant fotografies es clar. Les professores eren molt simpàtiques amb mi, encara que recordo que més d'un cop hem renyaven per les petites travessures que pot fer qualsevol nena de 2 anys..., inclús fa dos anys vaig veure a una mestra i la vaig reconeixer desprès de tants d'anys.

un cop vaig acabar de la guarderia, vaig anar al col·legi Nostra Senyora de la Consolació, i vaig estar fins als 16 anys. Durant aquests anys van haver professors que he van marcar molt la manera de ser, o pensar, actuar,..., ja que diuen que de ben petits ets com una esponja, i jo passava moltes hores a l'escola ja que la casa meva tots treballaven. El que més hem va agradar, és que per mi l'escola era una segona casa i una segona família: pel que fa a mestres, amics (que hem nat 12 anys junts a la mateixa classe), monges, etc. al ser una escola concertada i havia menys gent i tots ens coneixiem.

un cop vaig finalitzar ESO, vaig marxar ja a l'institut i aquest canvi hem va marcar bastant,ja que jo estava acostumada a una metodologia, a una manera de treballar, a respectar uns valors, etc, i clar, a l'institut les coses ja canvien. una de les coses que mes hem va afectar es que els mestres, com és molt normal, no sabien ni el meu nom a vegades o si no anaves a classe no es preocupaven, etc; és clar a mi alguns d'aquests aspectes ja m'anaven bé però a l'hora d'avaluar-te també era un punt en contra perque no sabien el que era capaçde fer o com era jo realment. tampoc hem van ajudar gens, encanvi a la meva escola sempre havia estat ben atesa en tots els aspectes.

Finalment, vaig haver de repetir primer de batxillerat i la veritat que sort que els meus pares i la gent que m'estimava, hem van animar a tornar-ho a intentar, ja que, mai havia repetit i un any dolent el podia tenir tothom. Jo tenia la idea de deixar-m'ho pero al final vaig continuar i volia fer un grau superior però desprès de veure l'esforç que havia posat per treurem el batxillerat, vaig creure que un cop conseguit el títol, havia d'anar a la universitat, un lloc desconegut per mi, i hem recordava a les pel·lícules de la televisió, però la raó hem deia que havia d'anar i decantar-me al món de l'educació, ja que, des de ben petit que ho he estat desitjant.

Ara finalment, estic ja acabant i la veritat és que estic molt contenta però hem quedo amb el recel de estudiar més, ja que el "saber no ocupa lloc" i crec que sempre et veus poc preparada, perquè sempre podries saber molt més.